Conciliació...on ets??

En els darrers anys, segurament en les dues darreres dècades, observem com els infants, cada vegada a edats més primerenques, viuen uns horaris d’activitat pràcticament igual d’estressant que els adults. Durant el curs, cada dia comencen la seva jornada escolar més aviat (hora de acollida abans de les 8 del matí), dinen al col·legi, a on passen de 9 a 10 hores, i al sortir de classe encara continuen amb una o dues activitats extraescolars (esports, idiomes, repàs, etc...). A partir de primària, a més, sovint arriben a casa i han de fer deures... ufff!!  I aquesta voràgine d’activitats no cessa un cop ha arribat l’estiu, sinó que es canvia col·legi per casal o campus, mantenint horaris i jornades maratonianes...

És evident que fer esport és saludable, que millorar idiomes obrirà portes en un món tant globalitzat, està clar que un casal d’estiu o unes colònies són enriquidores en molts aspectes del desenvolupament dels infants, són vivències que els fan créixer i desenvolupar la seva autonomia... però m’agradaria reflexionar en un aspecte: quantes d’aquestes activitats realment no responen a la necessitat d’uns pares que treballen amb horaris impossibles, que es veuen lligats de mans, molts sense ajuda de cap familiar a prop, altres que, tenint-los, no volen carregar a uns avis ja grans amb tanta responsabilitat...? Uns pares que probablement en la seva majoria viuen una vida estressada, i que, al no tenir altra sortida possible, han carregat als seus fills amb una agenda pràcticament igual d’estressant que la seva.

On està la conciliació de la vida familiar i laboral de la que tant s’omplen la boca els polítics? On està la flexibilitat d’horari que permeti, sobretot en la primera infantessa, poder fer-se càrrec de la educació i la cura dels fills? On està la comprensió de les empreses (inclosa la empresa pública) enfront la malaltia d’un fill, i per tant, la obligada absència laboral d’un dels pares (habitualment la mare)?

Ens venen retallades i rescats bancaris perquè “ho exigeix Europa”... però s’han fixat en Europa respecte a les condicions laborals i les facilitats per a la criança dels fills?? Perquè estem tant lluny... perquè a molts països “d’aquesta Europa a la que pertanyem”, es valora moltíssim la educació en la primera infantessa, els educadors infantils, les llars d’infants, els horaris escolars respectuosos amb la edat dels nens, les baixes per maternitat... es valora, en definitiva, als nens i a les seves famílies.

“El futur dels nens és sempre avui. Demà serà tard.”

El Conte

Molta gent, la majoria pares i mares de molts alumnes que han passat per la meva aula en els darrers anys, em pregunten sovint com poden explicar un conte als seus fills... la veritat és que jo no tinc cap recepta màgica ni cap guió per a explicar contes.

Tampoc voldria ser mestre de contes, ni crear una escola de donyets contacontes; no em considero un gran narrador, només sóc un donyet que gaudeix del que fa... intentant fent riure i somiar als nens.

Però malgrat això, avui he decidit escriure una petita ressenya que parli dels contes, barreja de teoria i opinió personal, per si pot servir per apropar-vos una mica més a aquest màgic món, tant màgic com real...

Anem, doncs, a aprendre coses sobre els contes: sabem que, com molt bé defineixen molts autors erudits, un conte és una narració curta en la que sempre intervenen personatges que realitzen accions, en un lloc i en un temps determinats. Aquestes històries, solen ser explicades per un narrador, que va detallant cada personatge, cada situació... la narració pot ser en tercera o en primera persona. Personalment m’agrada més en tercera persona, perquè dona més joc amb els nens a l’hora d’explicar les accions que realitzen els personatges i per poder educar amb valors, explicant què està bé i què no està tant bé... però també explico contes com si jo fos el protagonista, i en aquest cas crec que el més important és creure’t i viure el conte, fent-lo teu i aportant espontaneïtat i màgia, naturalitat, gestualitat...

Tots els contes han de tenir un principi, un nus i un final... tots s’estructuren d’una manera semblant. Jo els veig com un arbre: arrels (principi), tronc i branques (nus) i fulles i fruits (final). Els personatges poden ser molt diversos, éssers humans, animals, coses. Segons la edat del públic a qui van dirigits, he pogut observar diferents preferències, com per exemple  els d’animals, que  agraden més al més petits. Jo personalment els reforço amb titelles, ja que m’agrada molt que el conte sigui molt visual, però totes les formes i maneres són lícites... “cada pintor te la seva paleta de colors preferida”.

La història o històries tenen lloc a un espai i en un temps, com he dit al principi, i habitualment sempre hi ha algun problema que els personatges volen resoldre o superar (que seria el desenllaç del conte), molts tenen un missatge o una lliçó. A mi em costa molt triar els contes, m’ha d’agradar per fer-lo meu, m’he de trobar còmode amb el missatge que estic transmetent... i sempre tinc en compte que cal saber escurçar-lo o allargar-lo en funció de la reacció dels nens que tinc al davant. M’agrada molt fer que els nens interactuïn amb mi, i amb els personatges, pel que utilitzo onomatopeies i els hi faig preguntes constantment. A més, quan tinc públic adult al davant, també m’agrada picar l’ullet i fer alguna frase o connotació que els pugui fer riure a ells també, o simplement per a conscienciar o alertar sobre certs aspectes que considero importants...

Imagino que la majoria de vegades els contes s’expliquen seguint el llibre i les imatges, però jo crec que és molt important, inclús diria essencial, no llegir textualment... dit això, cal tenir en compte que, tot i que les paraules no siguin sempre les mateixes, als nens els hi encanta que nit darrere nit, el conte sigui el mateix. Això els dona seguretat perquè saben què passarà. És un bon moment per a establir llaços imprescindibles amb els nens.

Maneres de començar un conte n’hi ha moltes... infinites. “Vet aquí que fa molt temps...”, “Fa una colla d’anys...”, “Hi havia una vegada...”, “En temps antic...”, “Conten els que ho van vore...”, “Diuen que hi havia...”, “Els donyets m’explicaren...”, i tantes com imaginació hi posem.

I les més típiques per acabar-lo, que són: “...vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos”, “...vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat”, “...i van ser feliços i menjaren anissos”.

Però de tot el que us he explicat, sabeu que és el més important? Doncs molt senzill: als vostres fills no els hi farà res que el conte sigui més o menys llarg, d’imatges millors o pitjors, amb moltes titelles o a amb una de sola... pels vostres fills el millor conte serà aquell que vosaltres els hi explicareu, perquè serà per a ells una mostra d’amor i tendresa que els farà sentir-se plenament feliços.

Des del Bosc del Donyet us animem a gaudir d’aquest món dels contes, i us animem a treure el contacontes que tots porteu a dins.

Fins aviat!!!

Festa final de curs Llar d'infants El Miracle

Aquest curs escolar ha estat una experiència molt gratificant per al Donyet, un somni ha anat agafant forma i força...

Molts col·legis i llars d’infants han gaudit de les màgiques maletes dels meus contes, he estat on the route, amb el cotxe carregat, baguls i maletes, arbres, titelles... tot preparat per viatjar d’aquí fins al País Valencià, terra que me va vore nàixer i créixer. Aquest tour el recordaré per moltes anècdotes, per petites i grans vivències, sensacions que m’han omplert dia rere dia... i entre aquestes sensacions sempre portaré a la memòria una escoleta de Tarragona, una escoleta ni gran ni petita, una escoleta que es troba en un enclavament màgic, al costat de l’Amfiteatre Romà de Tarragona.

Aquesta escola és la Llar d’Infants Municipal El Miracle. Encara recordo el primer dia que la vaig visitar, estaven de reunió d’equip i m’esperaven per parlar d’un contacontes, programar data i horari, etc.. des del primer moment vaig percebre que a aquella llar d’infants es respirava molt bon rotllo, tot eren i han estat somriures i amabilitat.

Tres vegades he actuat per a ells, la primera amb l’espectacle “Cada Maleta un Conte”, la segona amb el “Viatge pel Món Màgic de les Titelles de Fil”, on cada classe es va quedar una titella per cuidar-la i jugar amb ella... i finalment, aquest mes, he tingut l’honor d’animar amb els meus contes la seva festa de final de curs. Una festa a on els nens petits (i els no tant petits) varem gaudir dels contes i de les cançons, cridarem fort al drac i fins i tot ens va aparèixer en Puff!!!

A més, vaig conèixer a un avi molt especial que va fer riure a grans i petits, i que em va fer passar una estona inoblidable...

Des d’aquí vull donar públicament les gràcies a la Susanna, la Laia, la Mercè, la Coté i l’Àgueda... gràcies per obrir-me les portes de la vostra llar i gràcies per fer-me sentir un més!!! Sou un gran equip educatiu i la vostra tasca es extraordinària!!

Fins a la propera!!

A L’ESTIU, JOCS A LA FRESCA…

L’estiu és una estació que convida a fer vida al carrer, a exteriors... i als donyets ens encanta sortir i gaudir de la fresca. És per això que avui us vull convidar a rescatar de la memòria jocs tradicionals de carrer. 

Si, aquells jocs als que jugaven els nostres pares, avis, besavis... i que amb una mica de sort alguns de nosaltres també hem après a la nostra infantessa. 

Avui en dia és molt difícil veure nens jugant al carrer, per molts motius, clar... les presses dels pares, la “inseguretat”, la falta de socialització amb l’entorn veïnal... 

però també perquè els nostres petits cada vegada estan més enganxats a ipads, playstation, televisió, etc... i segurament a hores d’ara les noves generacions directament desconeixen aquests tipus de jocs tradicionals.

Així que... au, amunt!! El DonyetContacontes us convida a aprofitar aquests dies i que, amb els vostres fills, els cosinets i els veïns, sortiu a la fresca del vostre carrer a organitzar una tarda de jocs tant bonics i interactius com ara la baldufa (de fusta i corda, clar, no val elèctrica i amb llum!!), o les bales (“canicas” en castellà), aquelles precioses boletes de vidre de mil colors que havíem de colar dins la rotllana dibuixada a terra, o la xarranca, o saltar a la corda (algú en te a casa una corda per saltar en grup? o només la corda individual?), o al joc de un,dos,tres, pica parets (conegut també com “el escondite inglés”), o a fet i amagar (aquest joc encanta a grans i petits i es pot utilitzar al carrer, amb adults que els acompanyin en grups, per descobrir racons del barri que segur mai han vist), o al joc d’estirar la corda, o el mocador... n’hi tants com podeu recordar... i segur que els vostres petits estaran encantats de descobrir els jocs dels seus pares o avis.

A vegades ens trenquem el cap per pensar a on portar els nostres petits a passar una tarda divertida i només pensem en parcs temàtics, esdeveniments audiovisuals, xiquiparcs, etc... i tenim una manera barata i divertida d’omplir els nostres carrers de vida, tant senzilla com aquesta que us proposo. 

Ànim!! A jugar i a omplir de rialles places i carrers!!

Vull dedicar aquesta ressenya als avis de la persona que m’ha inspirat a escriure sobre aquest  tema, que ja no hi són, així com a tots els avis del món, per ensenyar-nos que per jugar només necessitem tres coses: un espai, companyia i imaginació...

Contes a domicili, Neus i Joan

El Donyet ho tenia tot preparat per a fer un viatge màgic. La Neus i el Joan m'esperaven per a gaudir dels contes amb els seus amics.

Les maletes plenes de personatges màgics i de contes per a somiar... aquesta vegada, el lloc era especial, no era un parc, no era la platja ni el carrer, no... era a casa seva! Una casa màgica i plena d'encant amb una decoració molt creativa i curiosa.

Allà m'estaven esperant els xiquets, impacients per escoltar cada paraula i preparats per a observar cada gest de les titelles.

La Neus, la xicoteta del grup i l’ànima de la festa, estava molt emocionada... va cridar, va riure, va cantar...

El Sr. Cargol ens va explicar que el Sol surt d'un forat... Pocoyó volia ser Sant Jordi... i com no, Un drac roig ens va explicar les seves pors. Tots els xiquets van ser molt valents, encara que el drac ens ha donat algun esglai.

En un instant la casa de la Neus i el Joan es va omplir de riures i els ulls dels xiquets brillaven tant com els estels en el firmament.

Va ser una “sessió de contes a domicili”, tota una experiència positiva que repetiré!!

Hi ha famílies que són encantadores i extraordinàries, la de la Neus i el Joan n’és una d'aquestes.

Gràcies família per confiar amb mi en un dia tan especial... Moltes gràcies!!!

Festa Final de Curs Llar d'infants La Baldufa

Arriba l’estiu, les vacances estan a punt de començar, el curs escolar s’acaba i el Donyet i les seves maletes viatgen d’escola en escola per portar somriures allà on van.

Aquesta vegada el viatge ens va portar al Barri del Pilar, a la Llar d’Infants La Baldufa, una escoleta que celebrava la seva festa de final de curs. L’AMPA em va cridar, i el Donyet, molt puntual, a l’hora assenyalada, allà es va presentar... i entre cançó i cançó, el contacontes va començar.

Els nens van gaudir escoltant i participant de cada història... i abans de l’original berenar intercultural que prepararen mares i pares, varem fer globus per a tothom!! Va ser una tarda perfecta!

Nens i famílies, bon estiu!!

I en quant a l’AMPA i a les educadores, només tinc dues paraules: moltes gràcies!!!

Aqui un video: