diumenge, 30 de març del 2014

Els Contes del Donyet tornen al Centre de Menors La Mercé



El Donyet al Centre de Menors La Mercé



Malgrat la puja i el fred, els donyets hem tornat a preparar les maletes i la guitarra, aquesta vegada per tornar al centre d'acollida de la Mercè.

Ens agrada anar-hi sempre que podem, ens encanta poder col·laborar aportant el nostre granet de sorra, i és que, el donyet vol ser un ésser màgic, i com deia el gran mestre Xesco Boix:

-"Darrera el simple entreteniment, hi ha unes profundes ganes d'educar"




Una maleta un conte, un conte una cançó.




Al ritme del sol solet , la nostra amiga Ratolina ha ballat i cantat mentre buscava al més millor del món, gràcies al seu encant i la seua simpatia hem pogut veure la llum del Sol en els ulls dels nens.



Balla!! balla!! Ratolinaaa!!

La rateta troba a un amic.



Per a nosaltres ha estat molt especial poder tornar a estar en aquest centre, sempre ens carreguem de les bones energies i somriures que ens aporten aquests nens i nenes, hem explicat algun conte nou ,amb titelles i música, hem cantat, cridat i ens ho hem passat molt bé.



Hem cridat ben fort perquè ens sentís tothom!!!!





Tots els nens i nenes estan moooolt engrescats!!!!



Tornarem a portar contes a aquest centre, ho farem per dues raons:

La primera perquè personalment ens és molt gratificant i la segona i més important,és perquè els nens i nenes s'ho mereixen.



"Un conte és una obra d'art; la seva utilitat principal, per a l'infant, resideix en la crida al sentiment etern de la bellesa que empeny l'ànima humana cap a noves curiositats, fent-la avançar així cap al desenvolupament harmònic". 
Sara C. Bryant



Desde el bosc del Donyet vull donar les gràcies a Mariona, Aina, Rosa,Javi, Eva i Gerard, ens hem sentit com a casa pel tracte rebut, moltes gràcies pels contes que ens heu regalat!!


La vostra tasca és admirable!!!


Nosaltres sols hem estat unes horetes amb aquestos nens, vosaltres sou els seus educadors, els seus models, els que viuen el dia a dia i els que els acompanyeu en el seu desenvolupament, quan la feina es fa bé, es veu en la cara dels nens.

L'alegria és la forma més senzilla d’agraïment ... i estic ben segur que aquests nens us somriuen cada dia!!!


Tornarem!!!!




Un dia perdut, és aquell en el que no hem somrigut ...


dijous, 27 de març del 2014

RANILDA




RANILDA
Mar Pavón- Chloé Rémiat 2010
OQO editora





El llibre
Aquest conte atreu des del principi per les seves il·lustracions, simpàtiques i divertides... és una de les primeres coses que em van cridar l’atenció. Però la història que en ell es narra encara em va fascinar més. Comença així:


En una tranquil·la tolla vivia Ranilda,

una granota que sempre estava trista

perquè no li agradava el seu aspecte."



Parla d’una petita granota a qui no li agrada el seu aspecte i que busca a alguna noia que li faci un petó per poder així convertir-se en un príncep. En el seu viatge ha de suportar moltes burles perquè li diuen que és “horrible i lletja” i mai li volen fer el tant anhelat petó... tota una odissea buscant convertir-se en príncep per sentir-se bé amb el seu aspecte, per sentir-se algú guapo i estimat. Qui no s’ha sentit Ranilda algun cop?

Però quina sorpresa més gran l’espera!! Finalment un dia troba una noia que li fa un beset i...






¡¡¡¿¿??????!!!!
NO!   No es converteix en príncep!
La noia li diu: -Fes-me tu un petó. La Ranilda ho fa i… la noia es converteix en granota i són feliços per sempre!!! Què bonic!!!









Els autors


Mar Pavón , somiadora de històries, va nàixer un dilluns de 1968 a Manresa, la seva vocació per escribir histories comença quan sols tenia 8 anyets, al llarg del temps va anar lluitant pel seu somni i ara té molts llibres publicats en diferents editorials. Va formar part dels 45 poetes que van col.laborar en el homenatge a Gloria Fuertes, també fa col.laboracions en diferents revistes infantils, Tretzevents, Cavall fort i Espai.

Mar Pavón


Chloé Rémiat , ilustradora freelance francesa, va estudiar a  Ecole d'Arts Appliqués de Poitiers, les seves ilustracions són molt conegudes i ha ilustrat molts llibres i cartells.

Vos recomane vore el seu treball, de segur que vos encantarà.

http://www.pinterest.com/hiboudecamille/chloe-remiat/



Chloé Rémiat






L’autoestima

Tots sabem que l’autoestima en els adults és necessària per al bon desenvolupament de la nostra personalitat en el dia a dia, però hem de tenir en compte que aquesta s’ha de començar a treballar en la infància. Les edats més importants per el desenvolupament de l’autoestima estan situades en els primers anys de vida.

Com podem estimular l’autoestima dels nostres petits? Donant-los més responsabilitats. 

És important que el nen es senti que és partícip i responsable de tasques dins l’ambient familiar, creant-li compromisos que l’ajudin a interaccionar amb la resta dels familiars. I aquest desenvolupament de tasques li ha de servir com a aprenentatge, i s’ha de generar en un ambient càlid i de confiança. 
Oferir-li la possibilitat de prendre decisions i que sigui útil resolent algun problema que es plantegi en el dia a dia. Donar-li la confiança necessària per descobrir les seves capacitats i habilitats.

Però també és vital ajudar-lo a comprendre que dels errors també aprenem i que a cada equivocació que pugui cometre els seus pares estaran donant-li suport, i que per la següent vegada que es plantegi la mateixa situació o similar, ja coneixerà que és el que no ha de fer. De res serviria culpabilitzar-lo. És molt més positiu animar-lo i ajudar-lo a que s’esforci una mica més la propera vegada. D’aquesta manera podem ensenyar-li a resoldre adequadament el conflicte i això els servirà per a que no torni a cometre els mateixos errors. 

Les paraules són bàsiques i hem de saber donar les instruccions precises. Per exemple, en comptes de dir-li que és un despistat o un desordenat, li direm que no ens agrada veure la seva habitació desordenada. D’aquesta manera el que fem és subratllar que el que no ens agrada és l’habitació desordenada, sense acusacions cap al nen de què és un desordenat.

Tots aquests reforços són necessaris amb unes pautes i establint uns límits que els nens han de tenir clars des del començament. S’ha d’establir una autodisciplina, ensenyant que els seus actes tenen conseqüències i fent-los conscients d’aquestes conseqüències, però sempre reforçant en positiu.

L’entorn familiar és bàsic en aquest aprenentatge, però evidentment els educadors a l’escola continuem aquest treball des d’un altre ambient com és la classe, les tasques compartides amb els companys, etc.

.



La Biblioteca del Bosc del Donyet



dilluns, 24 de març del 2014

EDUCAR?


ELS CONTES DEL DONYET






"Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca...
hay que medir, pensar, equilibrar...
... y poner todo en marcha. 
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino...
un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño o niña,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada."

(Gabriel Celaya)

dijous, 20 de març del 2014

El elefante y la Margarita



El elefante y la margarita

Escrit per Emilio Ángel Lome
Il·lustrat per Luís San Vicente
Diego Pun Ediciones, 2010



Tres moralejas hay en este cuento,
si lo lees comprobarás que no te miento..."





El llibre

Aquest conte ens narra, amb vers, una història d’amor entre una petita i bonica margarida i un gran i poderós elefant. És un conte molt bonic, que ens explica què pot passar quan no fem cas al cor i ens deixem portar pels dubtes i la por.
Les il·lustracions són plenes de colors i formes, seguint harmònicament els versos que teixeixen la faula.
Després de llegir-lo m’he sentit molt identificat, crec que tots alguna vegada hem sigut com l’elefant, i en altres ocasions hem fet de margarida... però de ben segur que a tots els que fullegin el llibre, si tanquen els ulls i escolten dins seu, podran veure com retumtumtumba el seu cor.
I és que, el pobre elefant, sabent que el seu cor retumtumbaba per la petita margarida, va caure amb els dubtes que porta la por i va esfullar la flor, sense adonar-se que estava fent mal a la seva estimada.






Quantes vegades fem mal a la gent que més ens estima? I moltes vegades ho fem a la que nosaltres més estimem. Un conte que ens fa reflexionar i adonar-nos que l’amor és possible, que hem de saber escoltar el cor i deixar-nos portar, i que a la gent que estimem la hem de cuidar. I si resulta que som margarida, també hem de pensar que hem d’anar en compte i no deixar-nos xafar per cap elefant... això si, jo sóc dels que creuen que no tots els elefants són tan animalots ni totes les margarides tan floretes.

Com molt bé diu el llibre:


 “En l’amor, l’actitud essencial és el valor”.






Els autors

Emilio Ángel Lome, es considera a sí mateix un “niñólogo tejedor de alas”. Què bonica definició, màgica i clara. Aquest gran teixidor d’ales viu a Mèxic, a on aprèn les tradicions curatives dels indígenes maies. És fundador i president honorari de la República Itinerant de Apapachonia, i te una frase molt bona, una frase que tots els que vivim al Bosc del Donyet compartim i fem nostra: “Creo que los cuentos son la medicina para sanar el corazón del Mundo”.


Emilio Ángel Lome


Luis San Vicente, és un il·lustrador de llibres infantils, revistes i inclús ha fet algun que altre vídeo. Malabarista de textures, colors i formes, sempre barrejant el passat amb el futur, però mai oblidant les seves arrels mexicanes. Autor i coautor de molts llibres publicats a Mèxic, USA i Veneçuela. Molts dels seus gravats han estat exposats a Mèxic, Bolonya, Tokio i Seúl.




Luis San Vicente



             ReTuMtuuMTuuuuuuuuM!!!!!!!!



La Biblioteca del Bosc del Donyet




dissabte, 15 de març del 2014

"Conta'ns un conte" en la Biblioteca d'El Miracle


El dia 14 de març el Donyet va visitar la Biblioteca d'El Miracle

"Avui en Donyet conta contes, ha visitat la biblio de l'escola, i ens ha fet riure molt amb el seu drac petitó que no volia dormir......
Els nens i nenes ens ho hem passat molt bé, i pares i mares que han vingut també ens ha provocat alguna rialla...

Us deixo quatre fotos del dia d'avui!!

Moltes Gràcies Donyet, ha estat un plaer compartir amb tu aquesta estoneta, i que les coses que surten del cor, sempre van bé!!!"
Biblioteca El Miracle
Visita el bloc de la Biblioteca El Miracle: bibliomiracle.blogspot.com


Gràcies Alícia, un plaer compartir projectes
Gràcies Alícia, un plaer compartir projectes

Teatre a l’escola en la Llar d'Infants El Miracle

El dijous dia 13 de març va fer una visita al Llar d'Infants Municipal El Miracle en Tarragona, m'ho vaig passar molt be.

"Avui ha estat un matí especial, i és que hem rebut una visita també molt especial!!! En Donyet Contacontes ens ha visitat carregat de maletes… i a cada maleta s’hi amagava un conte!!! El del Cargol i l’herba del Poniol, el del petit drac, el de la princesa ratolina… Hem passat una estona molt divertida! Moltes gràcies Donyet, ens tornem a veure aviat!" Llar de Infants.
Vista la web d'El Miracle: http://blocs.xtec.cat/llarinfantselmiracle

dijous, 13 de març del 2014

Un pipinet...



Un Pipinet...

Escrit i Il·lustrat per Maëlle i Pascal Lemaitre. Animació sonora.






El llibre


“Pipíííííí...!!” crida el conill i surt disparat...“Pipííí...” també criden els porquets mentre passen cames ajudeu-me perseguint el seu amic conillet... “Pipinet també!!” tots els animals corren en la mateixa direcció: van a buscar el seu amic orinal. Però caram! Què li ha passat al pollet? S’ha despistat i se li ha escapat el pipi...
Aquest conte il·lustrat, en que les imatges són les protagonistes, és una molt bona eina per a educadors i pares per a ajudar els nens en el procés de desfer-se del bolquer i començar a utilitzar l’orinal. A la última pàgina trobem una sorpresa sonora... perquè a l’orinal no només fem pipi!








L’autor

Pascal Lemaitre (Bèlgica, 1967) és un il·lustrador de llibres infantils així com també de revistes infantils franceses i belgues. Ha col·laborat en publicacions de The New York Times, Le Monde i Liberation, entre d’altres. Va iniciar la seva carrera com a il·lustrador a l’any 1989, i actualment viu a cavall entre Brussel·les (és professor de narrativa visual a La Cambre) i Brooklyn. En aquest llibre ha comptat amb la col·laboració de la seva filla, Maëlle Lemaitre.



El control d’esfínters


Un dels moments clau en el creixement i desenvolupament dels infants és l’assoliment del control d’esfínters, es tracta d’un pas molt important cap a l’autonomia del nen. Treure el bolquer és un aprenentatge i per assolir-ho amb èxit és molt important iniciar-ho a l’edat adequada i tenint sempre present la evolució individual de cada nen. Per ajudar-nos a ensenyar els nens a utilitzar l’orinal, podem utilitzar contes, imatges o inclús cançons.
A la llar d’infants, el control d'esfínters és un dels hàbits que treballem dia a dia. Els nens que ja no porten bolquer estan adquirint l'hàbit d'eixugar-se i llençar el paper a la paperera. Amb els que porten bolquer, els convido a seure a l'orinal, sempre respectant la seva decisió. Hi ha que volen seure i fan pipis, i d'altres que no volen; tot sempre dins un ambient de naturalitat i normalitat. Paral·lelament faig el treball amb cada nen de pujar i baixar pantalons i calçotets/calcetes, ja que així van adquirint autonomia per a quan no portin bolquer (hem de pensar que si a un nen se li treu el bolquer i no es sap baixar els pantalons, acabarà mullat irremediablement. I com he dit abans, hem de facilitar: és més fàcil pel nen baixar un xandall amb elàstic que uns texans amb botó. Ajudem, doncs, triant la roba adequada.




Heu d'estar tranquils i no voler demanar als nens coses que encara no estan preparats per fer, cada nen es únic i té un ritme, hem de saber respectar aquests ritmes i no voler accelerar processos q van de la mà de la maduració psíquica i física de cada nen..



La Biblioteca del Bosc del Donyet

diumenge, 2 de març del 2014

El meu amic Alex





El Donyet i el seu bagul va a molts llocs, visita molts racons, coneix a molts nens i nenes, a fades i dracs, ha estat en diferents espais, tots ells amb una màgia especial, però aquesta vegada he anat a casa del meu amic, he estat explicant contes i compartint somriures amb l’Alex.





Que vos puc dir d’ell?


Alex és un company d'aventures, el conec i me coneix com sols és coneixen els grans amics!!!!

Hem travessat la mar, viatjant amb el nostre vaixell de cartró i jugant a pirates mes enllà d'on surt el Sol, fent que els nostres jocs foren màgics, una màgia que no oblidaré mai i que sempre formarà part de mi.

Aquest amic meu, és un Peter Pan molt especial, ell me va obrir les portes per entrar a Mai Més, amb ell m'he disfressat, més d'una llegenda hem explicat i sempre, sempre, un somriure m'ha robat.






Tant amb l’Alex com amb el seu germà Luis a molts mons hem viatjat, visquent històries divertides, històries tristes; una història breu per a quan teníem pressa, una de més llarga per a quan teníem més temps...

Tot plegat, hem viscut un munt d'històries que mai podré oblidar!!!









I a casa seva, el Donyet sempre ha estat molt ben cuidat i es que en aquesta família, són tots uns cracks!!!!


El Donyet a la Llar D'Infants L'Esquirol



La Pobla de Mafumet és un municipi de la comarca del Tarragonés, situat al bell mig del Camp de Tarragona, amb una bona xarxa de comunicacions que li donen una situació privilegiada. Es troba situat pràcticament al límit nord de la comarca del Tarragonès, a la ribera dreta del curs del riu Francolí, confrontant al nord amb El Morell, al sud amb Constantí, a l'est amb Perafort i a l'oest amb Vilallonga del Camp i la Selva del Camp.

El Donyet va viatjar fins a aquest lloc, concretament a una Llar d'Infants municipal que es diu L'Esquirol, aquesta llar estava plena de nens que m'esperaven amb molta alegria, estaven tots preparant el carnaval, tots portaven corbates i corbatins de molts colors!!!!



.

I el Donyet per aquesta ocasió va explicar el conte del Carnaval dels Animals, i tot els nens van poder vore com una vaca es disfressava de marieta, la marieta de tortuga i així tots els animals fins arribar a la rateta, que es va disfressar de princesa Ratolina i ens va explicar la seva història.





Per mi, per motius personals, va ser un contacontes molt especial, i un petit repte, jo tinc un bon record de l'experiència. Espere tornar aviat!!

El Donyet va conèixer a persones molt bones, des de la Jessi, una mare campiona que sempre m'ha tractat molt bé i amb molta sinceritat i estima, passant per l'Ana i la Fina, les dues directores de la Llar, que amb la seva experiència porten a terme junt amb el seu equip educatiu una feina digna de vore.

Vos done les gràcies pel tracte que vaig rebre i vos anime a continuar pel camí que esteu fent, el treball que feu amb els nens i nenes es magnífic.







Gràcies!!!!