divendres, 6 de setembre del 2013

"Els cent llenguatges dels infants" Loris Malaguzzi


Aquest text que us presento és de Loris Malaguzzi, un dels meus pedagogs de capçalera i creador de les famoses escoles nido de Reggia Emilia a Itàlia, sempre m'he decantat per aquesta rama educativa, o si voleu, corrent pedagògica. El que llegireu és un poema que resumeix molt be una manera de veure al nen/a, uns versos que posen en entre dit a la societat i la seva manera de parar-los els peus, pretenent constantment que siguin adults-petits, quan en realitat els nens són nens i han de ser tractats com a nens, temps per a ser adults en tindran més que de sobra la resta de la seva vida quan siguin grans.

És d'aquí d'on parteix la meua visió de l'infant, i la que m'ha guiat en tots aquestos anys com a contacontes i com a docent. Ho considero important per a conèixer i entendre l'essència del Donyet.

Els cent llenguatges dels infants

L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
per inventar
cent mons
per somiar.


L'infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van plegades.

Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Últims viatges del Donyet, aturada forçada, i retorn.


Aquest ha sigut un estiu ple de sorpreses, algunes més grates que altres. El MiniPop encetava les vacances amb moltes il·lusions el primer cap de setmana de Juny, una experiència inoblidable, sempre ho és. Veure l'Espai Nadó ple de gom a gom, fa que cada dia creixi més encara la passió en el que faig. 

Després per segona vegada vaig visitar a Daniela a finals de Juny, un any més destapem les maletes de la il·lusió en la seva casa, amb una família que ja la sento com a meva, moltes gràcies per tot. Juliol començava amb una col·laboració amb els companys d'Ataima, bona gent, ens ho passarem molt bé ensenyat jocs tradicional. 

El 6 de Juliol, Emili, el tercer Donyet en l'ombra m'acompanyava en un conta-contes molt especial en l'escola Bressol Baobab, lloc on vaig començar la meva etapa tarragonina, i gràcies tot sigui dit a l'AMPA. Però tot no ha de ser dolç en aquesta vida, el mateix Juliol ingressava en l'Hospital Joan XXIII per una petita intervenció en les cordes vocals que m'ha privat durant unes setmanes de contar contes fins el 10 d'agost, que els amics Anna i Pere en cridaren per a acompanyar als nens el dia del seu enllaç, cosa que vaig fer en silenci i molt de gust.

Fins ací l'estiu, ara comença una nova temporada, amb la veu a tot volum, amb més idees i projectes en ment, les titelles ompliran més espai, la música ens acompanyarà com mai, i la família dels Donyets creixerà.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Contacontes AMPA Baobab Rosa 2013

El Baobab Rosa és com ma casa, un lloc molt especial. Allà vaig començar la meva etapa com docent en terres catalanes, un lloc que m'ha vist créixer com a conta-contes i del que guardo molts bons records. Per a l'ocasió em va acompanyar el mestre Emili, el tercer Donyet en l'ombra, mestre de la guitarra que va fer ballar a Puff amb ritme de rumba, gran Emili.

Així que actuar aquí és sempre un honor, com un reconeixement a la feina ben feta, gràcies a tots per venir, hi havien cares conegudes que tenia ganes de veure, va ser com actuar entre amics. I gràcies tot sigui dit a l'AMPA per comptar una altra vegada amb mi. 


Mireu aquesta foto i digueu-me si no és una sort 
poder estar en primera fila per a veure aquestes caretes.

diumenge, 1 de setembre del 2013

Jocs tradicionals amb Ataima


Juliol començava amb la meva primera col·laboració amb els companys d'Ataima, bona gent. Ens ho passarem molt bé ensenyant jocs tradicional als nens, jocs de sempre que cal mantindre en la memòria per a no perdre'ls mai, precisament ara que en aquesta era digital on la imatge ho és tot i sembla que no existeixi tot allò que no hi és en la xarxa digital. És molt important exercitar la imaginació, primordial per a créixer com a persones i pensar per un mateix, cosa que ens ensenyen els jocs tradicionals.